En tots els parlars, llevat de la major part del valencià, la erra gràfica final dels mots aguts no se sol pronunciar encara que vagi seguida de la marca de plural -s. Per exemple: clar, clars (pronunciats cl[á], cl[á]s, però clara, clares, claror, pronunciats amb erra simple) sopar (pronunciat  [...]

Hi ha casos en què la vocal e presenta alternança pel que fa a la pronúncia oberta o tancada segons els parlars. En gironí i en part del valencià meridional, la e tònica de la terminació -ència es pronuncia tancada. Per exemple: absència, conferència, referència. A més a més, en gironí es pronun [...]

En general, les sigles porten article quan l'expressió sencera que substitueixen també en porta. Exemples: Cal promocionar els cursos de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (o l'EAPC), però Avui comença la vaga convocada per Comissions Obreres (o CCOO). L'impost sobre el valor afegit (o [...]

Les sigles preferiblement no se separen a final de ratlla. En cas que sigui necessari per raons d'espai, han de tenir com a mínim cinc lletres, i la partició s'ha de fer d'acord amb les normes generals de separació sil·làbica. Per exemple: ERAS-MUS IN-CAVI o INCA-VI Ren-fe  [...]

La pronúncia més estesa de la sigla ESO, que fa referència a l'educació secundària obligatòria, és amb e i o tancades, i amb essa sorda (com a quisso). No obstant això, si es percep com un mot comú de la llengua i no tant com una sigla, també és admissible sonoritzar la s (com a bisó), ja que la s [...]

Els compostos cultes són aquells el primer element dels quals és una forma prefixada acabada en -o i de vegades en -i (per exemple, afro-, economico-, fisico-, hispano-, labio-, psico-, socio-; denti-, pisci-), i s'escriuen sempre sense guionet. Per exemple: afroasiàtic, economicofinancer, fisic [...]

Com a norma general, les sigles s'escriuen en majúscules. Per exemple: UGT (Unió General de Treballadors) LODE (Llei orgànica reguladora del dret a l'educació) DNI (document nacional d'identitat) IVA (impost sobre el valor afegit) Les sigles corresponents a noms propis i que es llegeixen [...]

El mot euro es pronuncia diferent, segons la procedència de cada parlant:  - En català central i a Menorca i a les Pitiüses, la e d'aquest mot es pronuncia oberta i la vocal final es pronuncia u. - A Mallorca, la e es pronuncia oberta i la o final es pronuncia tancada. - En català occidental, [...]

De vegades no es pronuncia la erra de determinats mots, generalment per la proximitat d'una altra erra i la dificultat de pronúncia que això comporta. És el cas, per exemple, dels mots arbre i marbre, en què generalment no es pronuncia la erra de la primera síl·laba (ar-, mar-). En parlars valenc [...]

De vegades, les formes dels verbs adequar, liquar i obliquar es pronuncien inadequadament amb un hiat, per analogia amb certes formes verbals de aguar, evacuar i promiscuar, en què la pronúncia amb hiat alterna amb la pronúncia amb diftong. En els registres formals, per tant, les formes verbals  [...]